يعرض 1 - 9 نتائج من 9 نتيجة بحث عن '"Mito imperial"', وقت الاستعلام: 0.80s تنقيح النتائج
  1. 1
  2. 2
  3. 3

    المؤلفون: Queiroz de Souza, Guilherme

    المصدر: Eikón / Imago; Vol 7 (2018): The Rhetoric of the Image; 143-166
    Eikón / Imago; Vol. 7 (2018): La retórica de la imagen; 143-166
    Revistas Científicas Complutenses
    Universidad Complutense de Madrid (UCM)

    وصف الملف: application/pdf

  4. 4
  5. 5

    المؤلفون: Assunção, Marcelo Morais

    المصدر: Journal Noctua; v. 1, n. 3 (2011): 1º/2011
    Revista Noctua; v. 1, n. 3 (2011): 1º/2011

    مصطلحات موضوعية: Salazarismo, Intelectuais, Mito Imperial

    وصف الملف: application/pdf

  6. 6
  7. 7
    مورد إلكتروني

    عناروين إضافية: O enigma do protagonismo imperial no Tapiz de la Creación: estado da questão

    المصدر: Eikón / Imago; Vol. 7 (2018): The Rhetoric of the Image; 143 - 166; Eikón / Imago; Vol. 7 (2018): La retórica de la imagen; 143 - 166; 2254-8718

    URL: https://revistas.ucm.es/index.php/EIKO/article/view/73573
    https://revistas.ucm.es/index.php/EIKO/article/view/73573/4564456555455
    https://revistas.ucm.es/index.php/EIKO/article/view/73573/4564456555455
    *ref*/Arad, Lily, 2011a, “Imágenes discretas: la exaltación de la Cruz, la corona y la Iglesia en Cataluña y Tierra Santa. El caso de Santa María de Barberà del Vallès”, en Alcoy i Pedrós, Rosa; Beseran i Ramon, Pere (eds.), 2011a, Imatges indiscretes. Art i devoció a l’Edat Mitjana, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 29-43.
    *ref*/Arad, Lily, 2011b, Santa María de Barberà del Vallès: fe i poder darrere les imatges sacres, Barberà del Vallès, Tabelaria edicions, 317 p.
    *ref*/Ayala Martínez, Carlos, 2008, “Reconquista, cruzada y órdenes militares”, Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre, n° 2, p. 01-13. http://journals.openedition.org/cem/9802 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Baert, Barbara, 2004, A Heritage of Holy Wood: The legend of the True Cross in Text and Image, Leiden, Brill, 527 p.
    *ref*/Baert, Barbara, 2008, “Heraclius, l’exaltation de la croix et le Mont-Saint-Michel au XIe siècle. Une lecture attentive du ms 641 de la Pierpont Morgan Library à New York”, Cahiers de civilisation médiévale, vol. 51, p. 03-20.
    *ref*/Baert, Barbara, 1999, “New Observations on the Genesis of Girona (1050-1100). The Iconography of the Legend of the True Cross”, Gesta, vol. 38, n° 2, p. 115-127. https://www.jstor.org/stable/767184 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Batlle i Prats, Lluís, 1980, “El brodat de la Creació i el brodat de la invenció de la Santa Creu”, Revista de Girona, n° 92, p. 211-215. http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/82058 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Batlle i Prats, Lluís, 1949, “El viaje de Carlos V a Gerona en 1538 y la pequeña tregua hasta junio antecedente de la de Niza”, Hispania, vol. 34, p. 77-103.
    *ref*/Borgehammar, Stephan, 2009, “Heraclius Learns Humility: Two Early Latin Accounts. Composed for the Celebration of Exaltatio Crucis”, Millennium, vol. 6, p. 145-201.
    *ref*/Cabré Aguiló, Juan, 1909-1910, Catálogo artístico-monumental de la provincia de Teruel, Instituto del Patrimonio Histórico Español (I.P.H.E.), vol. 4. http://aleph.csic.es/imagenes/mad01/0010_CMTN/pdf/P_001475813_938705_V04 TF.pdf [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Castiñeiras, Manuel, 2011, El Tapiz de la Creación, Girona, Capítol de la Catedral de Girona, 113 p.
    *ref*/Castiñeiras, Manuel, 2017a, “Hercules in the Garden of the Hesperides: A Geographical Myth in the Creation Tapestry?”, en Bredekamp, Horst; Trinks, Stepan (eds.), 2017a, Transformatio et Continuatio – Forms of Change and Constancy of Antiquity in the Iberian Peninsula 500-1500, Berlin/New York, De Gruyter, p. 113-136.
    *ref*/Castiñeiras, Manuel, 2015a, “Hércules, Sansón y Constantino: el Tapiz de la Creación de Girona como speculum principis”, L’officina dello sguardo. Scritti in onore di Maria Andaloro, Roma, p. 209-214.
    *ref*/Castiñeiras, Manuel, 2017b, “La figura d’Hèracles en el Brodat de la Creació de Girona: entre mite geogràfic i model de fortalesa del governant”, Girona a l’abast, vol. 16, p. 13-36.
    *ref*/Castiñeiras, Manuel, 1995, “La iconografía de los planetas en la Cataluña de los siglos XI-XII”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 35, p. 97-122. https://dugi- doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/6622/54178.pdf?sequence=1 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Castiñeiras, Manuel, 2015b, “Le Tapis de la Création de Gérone: une oeuvre liée à la réforme gregorienne en Catalogne?”, en Franzé, Barbara (ed.), 2015b, Art et réforme grégorienne en France et dans la Péninsule Ibérique, Paris, Picard, p. 147- 175.
    *ref*/Cingolani, Stepano, 2008, “Estratègies de legitimació del poder comtal: l’abat Oliba, Ramon Berenguer I, la Seu de Barcelona i les ‘Gesta Comitum Barchinonensium’”, Acta historica et archaeologica mediaevalia, n. 29, p. 135-175. https://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188991 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Costa, Ricardo da; Grau-Dieckmann, Patricia, 2013, “El relato del Génesis en el Tapís de la Creació (siglos XI-XII): la transcendencia en la Estética Medieval”, en Lértora Mendonza, Celina (et. al.), 2013, Filosofía medieval: continuidad y rupturas: XIV Congreso Latinoamericano de Filosofía Medieval - Actas I, Buenos Aires, FEPAI, p. 463-481.
    *ref*/Drijvers, Jan W, 2011, “Helena Augusta: Cross and Myth. Some new Reflections”, Millennium, vol. 8, p. 125-174.
    *ref*/Folda, Jaroslav, 1995, The Art of the Crusaders in the Holy Land, 1098-1187, Cambridge, Cambridge University Press, vol. 1, 672 p.
    *ref*/Foss, Clive, 2005, “Emperors named Constantine”, Revue numismatique, tome 161, p. 93-102.
    *ref*/Franco Júnior, Hilário, 1993, “Le pouvoir de la parole: Adam et les animaux dans la tapisserie de Gérone”, Médiévales, n° 25, p. 113-128. http://www.persee.fr/doc/medi_0751-2708_1993_num_12_25_1288 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Franco Júnior, Hilário, 1996, “O Poder da Palavra: Adão e os Animais na Tapeçaria de Gerona,” en Franco Júnior, Hilário, 1996, A Eva Barbada. Ensaios de mitologia medieval, São Paulo, EDUSP, p. 109-124.
    *ref*/Franco Júnior, Hilário, 2005, “Por uma outra Alta Idade Média”, en Andrade Filho, Ruy de Oliveira (org.), 2005, Relações de poder, educação e cultura na Antiguidade e Idade Média, Santana de Parnaíba, SP, Editora Solis, p. 27-36.
    *ref*/Ginzburg, Carlo, 1990, “Sinais, raízes de um paradigma indiciário”, en Ginzburg, Carlo, 1990, Mitos, emblemas e sinais: morfologia e história, São Paulo, Companhia das Letras, p. 143-179.
    *ref*/Girbal, Enrique Claudio, 1891, “Inventario de la tesorería de la Catedral de Gerona formado en 1685”, Revista de Gerona, vol. 15, p. 23-80.
    *ref*/Girbal, Enrique Claudio, 1888, “Tapicerías de la Catedral”, Revista de Gerona, vol. 13, p. 01-10.
    *ref*/Inventari de la Tresoreria de la Séu de Girona fet en 1470, en Fita i Colomé, Fidel, 1873, Los reys de Aragó y la seu de Girona desde l’any 1462 fins al 1482. Col- lecció de actes capitulars, escritas per Andreu Alfonsello, vicari general de Girona, Publicadas y anotadas per Fidel Fita y Colomé, Barcelona, Estampa catalana de L. Obradors i P. Sulé, p. 61-67.
    *ref*/Kühnel, Gustav, 2004, “Heracles and the Crusaders: Tracing the Path of a Royal Motif”, en Weiss, Daniel H.; Mahoney, Lisa J. (eds.), 2004, France and the Holy Land: Frankish Culture at the End of the Crusades, Baltimore, Johns Hopkins University Press, p. 63-78.
    *ref*/Linder, Amnon, 1982, The Myth of Constantine the Great in the West: Sources and Hagiographic Commemoration, Spoleto, Centro italiano di studi sull'alto Medioevo, 95 p.
    *ref*/Mancho, Carles (ed.), 2018, El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 448 p.
    *ref*/Marquès i Casanovas, Jaume, 1957, “Notas bibliográficas”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 11, p. 414-417. http://raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53652/0 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Marquès i Casanovas, Jaume, 1991, “Noves reflexions sobre el Tapís de la Creació”, Revista de Girona, n. 149, p. 40-44. http://www.raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/87180 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Oliver, Antonio, 1982, “Gregorio VII y Cataluña”, en García Villoslada, Ricardo (dir.), 1982, Historia de la Iglesia en España. La Iglesia en la España de los siglos VIII al XIV, Madrid, La Editorial Católica, vol. II-1º, p. 285-287.
    *ref*/Palol, Pere de, 1986, El Tapís de la Creació de la catedral de Girona, Barcelona, Edicions Proa, 173 p.
    *ref*/Palol, Pere de, 1957, “Une broderie catalane d’époque romane: la Genèse de Gérone (Deuxième et dernier article)”, Cahiers Archéologiques, Fin de l’Antiquité et Moyen-Âge, vol. 9, p. 219-251.
    *ref*/Piñol Bastidas, Roser, 2016, La creació i manipulació del patrimoni l’estudi del romànic català a partir de les intervencions de conservació del Brodat de la Creació de la Catedral de Girona, Doctorat en Cultures Medievals - IRCVM, Universitat de Barcelona, 3 vols. http://www.tdx.cat/handle/10803/404251 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Pohlsander, Hans A, 2015, El Emperador Constantino, Madrid, Ediciones Rialp, 136 p.
    *ref*/Pohlsander, Hans A, 2004, “Helena, Heraclius and the True Cross”, Quidditas, vol. 25, p. 15-42. https://humanities.byu.edu/rmmra/pdfs/25.pdf [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Revilla, Federico, 1995, “Riqueza iconológica del ‘Tapiz de la Creación’”, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, vol. 35, p. 69-95. http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54177 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Ribeiro, Maria Eurydice de Barros, 2007, “Entre a fonte e o objeto: o estatuto da imagem na história e na história da arte”, Textos de História, vol. 15, p. 81-92. http://repositorio.unb.br/bitstream/10482/10029/1/ARTIGO_FonteObjetoEstatuto.p df [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Souza, Guilherme Queiroz de, 2015, “Heraclius, emperor of Byzantium”, Revista Digital de Iconografía Medieval, n. 14, vol. 7, p. 27-38. https://www.ucm.es/data/cont/docs/621-2015-12-22-Heraclius58.pdf [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Souza, Guilherme Queiroz de, 2016, “O frontal do altar de Nedstryn e o mito de Heráclio na Noruega medieval (séculos XII-XIV)”, Revista Brasileira de História das Religiões, vol. 9, p. 293-318. http://www.periodicos.uem.br/ojs/index.php/RbhrAnpuh/article/view/32417 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Swanson, Rebecca, 2012, Noves perspectives entorn el brodat de la Creació: els lligams amb la litúrgia i l’espai, Comunicação proferida durante o Congrés Internacional “Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII): escenaris i escenografies”, evento realizado em Girona e Vic entre 7 e 10 de novembro de 2012. http://diobma.udg.edu/handle/10256.1/2803 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Swanson, Rebecca, 2018, “El Brodat de la Salvació de la catedral de Girona. La nova identitat de l’anomenat Tapís de la Creació”, en Mancho, Carles (ed.), 2018, El Brodat de la Creació de la catedral de Girona, Barcelona, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 125-242.
    *ref*/Teteriatnikov, Natalia, 1995, “The True Cross Flanked by Constantine and Helena. A Study in the Light of the Post-Iconoclastic Re-evaluation of the Cross”, Deltion tes Christianikes Archaiologikes Hetaireias, vol. 18, p. 169-188. https://ejournals.epublishing.ekt.gr/index.php/deltion/article/viewFile/4619/4395.p df [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Walter, Christopher, 2006, The Iconography of Constantine the Great, Emperor and Saint: With Associated Studies, Leiden, Alexandros Press, 242 p.
    *ref*/Wittlin, Curt, 1991, “La geometría secreta del Tapís de Girona”, Revista de Girona, n. 147, p. 44-49. http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewArticle/87111/0 [consulta: 14/03/2018].
    *ref*/Zimmermann, Michel, 1985, “La identidad catalana”, en Así nació Cataluña, Madrid, Cuadernos de Historia 16, n º 11, p. 21-31.

  8. 8
  9. 9