دورية أكاديمية
L’Alguer: frontera lingüística o cultural?
| العنوان: | L’Alguer: frontera lingüística o cultural? |
|---|---|
| المؤلفون: | Armangué i Herrero, Joan |
| المصدر: | Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos; 2011: Actes del congrés: Fronteres; p. 503-518 |
| Publication Status: | published |
| بيانات النشر: | Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. |
| سنة النشر: | 2011 |
| مصطلحات موضوعية: | L’Alguer, Sardenya, etnopoètica, llengües en contacte, Alghero, Sardinia, ethnopoetics, languages in contact |
| الوصف: | La ciutat de l’Alguer fou conquerida el 1354 per Pere el Cerimoniós, el qual la va voler repoblar amb elements fidels a la Corona. Al llarg de la guerra entre el Regne de Sardenya i el Judicat d’Arborea, Càller i l’Alguer arribaren a ser els dos únics enclavaments catalanoaragonesos a l’illa, tot esdevenint, per tant, territori de frontera. Malgrat tot, algunes formes pròpies de la cultura sarda es van anar introduint a la ciutat sardocatalana. La gran pesta de la fi del segle XVI, a més, va accelerar la immigració de sards en territori alguerès, on malgrat el recanvi ètnic no es va produir una substitució lingüística. Pel que fa a les formes de literatura popular, tres elements duran a terme una acció conservadora: l’Església, el municipi i la comunitat; en canvi, al redós de la família, el llegendari popular sard penetrà amb intensitat, tot esdevenint una força renovadora. The city of Alguer was conquered in 1354 by Peter IV of Aragon, who intended to colonise the city with subjects loyal to the Crown. During the war between the kingdom of Sardinia and the Judicature of Arborea, Cagliari and Alghero became the only two Catalan-Aragonese enclaves on the island and, hence, border territories. Despite all, some elements of Sardinian culture were introduced into the Sardinian-Catalan city. In addition, the great plague at the end of the sixteenth century accelerated the immigration of Sardinians to Alghero territory where, despite the ethnic interchange, no linguistic substitution occurred. As far as genres of popular literature are concerned, three elements functioned as conservative factors: the Church, the Municipality and the community. To the contrary, family tradition served as a shelter to popular Sardinian folklore which flared up intensively and became a renewing force. |
| نوع الوثيقة: | article |
| وصف الملف: | text/html; application/pdf |
| اللغة: | Catalan; Valencian |
| تدمد: | 2014-8291 1136-0267 |
| Relation: | https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.95/344873; https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.95/344900 |
| DOI: | 10.2436/10.2436-20.8010.01.95 |
| URL الوصول: | https://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/10.2436-20.8010.01.95 |
| رقم الأكسشن: | edsrac.257743 |
| قاعدة البيانات: | RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) |
| تدمد: | 20148291 11360267 |
|---|---|
| DOI: | 10.2436/10.2436-20.8010.01.95 |