La marginalité et l’ambiguïté du personnage cynique en France. Une étude des romans (1990- 2010) de Frédéric Beigbeder

التفاصيل البيبلوغرافية
العنوان: La marginalité et l’ambiguïté du personnage cynique en France. Une étude des romans (1990- 2010) de Frédéric Beigbeder
المؤلفون: Kari Mereau, Louise
المصدر: Repositorio Abierto de la UdL
Universitad de Lleida
Ull crític, L'; 2018: Núm.: 21-22; p. 85-101
بيانات النشر: Edicions de la Universitat de Lleida, 2018.
سنة النشر: 2018
مصطلحات موضوعية: Cinisme, Abiguïté, Mundialització, Égocentrisme, Marginalité, Beigbeder, Sobre consum, Altruisme, Ambigüitat, Individualisme, Surconsommation, Marginalitat, Cynisme, Egocentrisme, Mondialisation
الوصف: El cinisme, des dels seus orígens a la Antiga Grècia, és un corrent de pensament marginat ja que necessita sortir ja sigui per a denunciar-lo i millorar-lo, com volia Diògenes, o per a utilitzar els seus codis per al seu plaer personal, pràctica heretada dels llibertins durant el segle XVIII. En el segle XX, es percep al cínic com a un personatge arrogant, pedant i negatiu: se’l menysprea i critica sense tenir cap solució. S’exclou a si mateix tant com ho fa la societat. En l’obra de Beigbeder, la marginalitat del personatge cínic és omnipresent i ambigua. Aquest cinisme es podria resumir en el següent: Com ser altruista sense ser individualista? Seria el cinisme un combat interior, sovint necessari que es llueix com a marginal per a trobar el seu lloc, paradoxalment en el si de la societat? Aquests dos personatges, Marc i Octavi, son els alter-ego de l’autor, que sempre ha oscil·lat entre l’èxit literari i comercial com la marginació cínica. Aquesta popularitat dels llibres de Beigbeder mostra la represa de l’atracció i la fascinació que la figura marginal del cínic exerceix a França des de la dècada dels 90. Le cynisme, depuis son origine en Grèce antique, est un courant de pensée marginalisant puisqu’il nécessite que l’on s’extraie du monde, que ce soit pour le dénoncer et l’améliorer (comme Diogène le voulait) ou pour se servir de ses codes pour son plaisir personnel (pratique héritée des Libertins au 18e siècle). Au 20e siècle le cynique est perçu comme un personnage arrogant, pédant et négatif : il méprise et critique sans proposer de solution. Il s’exclut autant que la société l’exclut. Dans l’oeuvre de Beigbeder la marginalité du personnage cynique est omniprésente et ambiguë. Ce cynisme pourrait se résumer en la question suivante : ‘comment être altruiste tout en restant individualiste ?’ Le cynisme serait- il un combat intérieur – souvent nécessaire – brandi comme marginalité pour trouver sa place paradoxalement au sein de la société ? Ses deux personnages, Marc et Octave, sont les alter-egos de l’auteur, qui toujours a oscillé entre succès littéraires et commerciaux et marginalisation cynique. Cette popularité des livres de Beigbeder montre la recrudescence de l’attrait et de la fascination que la figure marginale du cynique exerce en France depuis les années 1990. El cinismo, desde sus orígenes en la Grecia antigua, es una corriente de pensamiento marginado puesto que necesita salir ya sea para denunciarlo y mejorarlo, como quería Diógenes, o para utilizar sus códigos para su placer personal, practica heredada de los libertinos en el siglo XVIII. En el siglo XX, se percibe al cínico como un personaje arrogante, pedante y negativo: se le desprecia y critica sin tener ninguna solución. Se excluye así mismo tanto como lo hace la sociedad. En la obra de Beigbeder, la marginalidad del personaje cínico es omnipresente y ambigua. Este cinismo podría resumirse en lo siguiente: ¿Cómo ser altruista sin ser individualista? ¿Sería el cinismo un combate interior, a menudo necesario que se luce como marginal para encontrar su lugar, paradójicamente en el seno de la sociedad? Esos dos personajes, Marc y Octavio, son los alter-ego del autor, que siempre ha oscilado entre el éxito literario y comercial y la marginación cínica. Esta popularidad de los libros de Beigbeder muestra el recrudecimiento de la atracción y de la fascinación que la figura marginal del cínico ejerce en Francia desde la década de los 90. Cynicism, which originated in Ancient Greece, is a philosophical movement that promotes social self-exclusion and creates marginalisation since it requires an adherent to extract themselves from society, to denounce it, and to either improve it (as Diogenes would posit), or to use its codes and flaws for personal pleasure (as the Libertines have done since the 18th century). In the 20th century, the cynic is considered as arrogant, self-focused and negative: he despises and criticises without proposing a solution. He excludes himself as much as society excludes him. In Beigbeder’s works, the cynic character’s marginality is omnipresent and ambiguous. This cynicism could be summarised as searching for the answer to the question of ‘How to be altruistic while remaining individualist?’ Cynicism to Beigbeder is the inner battle – often necessary – of using marginalisation, paradoxically, to find one’s place in society. His two characters, Marc and Octave, are the author’s alter-egos, who constantly balance between literary and commercial successes and cynical marginalisation. The popularity of Beigbeder’s books reveals an increase in the attraction towards and the fascination with the marginal figure of the cynic in France since the 1990s.
وصف الملف: application/pdf
اللغة: French
تدمد: 1138-4573
URL الوصول: https://explore.openaire.eu/search/publication?articleId=dedup_wf_001::80233b960a9a6fd057672903023873b5
https://hdl.handle.net/10459.1/66116
حقوق: OPEN
رقم الأكسشن: edsair.dedup.wf.001..80233b960a9a6fd057672903023873b5
قاعدة البيانات: OpenAIRE