Obituari: Neus Galí (1955-2019)
| العنوان: | Obituari: Neus Galí (1955-2019) |
|---|---|
| المؤلفون: | Jaume Pòrtulas |
| المصدر: | Dipòsit Digital de la UB Universidad de Barcelona RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya) Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia; Vol. 1 No 10 (2020); 118-119 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia; Vol. 1 No. 10 (2020); 118-119 Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia; Vol. 1 Núm. 10 (2020); 118-119 RCUB. Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona Universitat Jaume I Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya instname RCUB: Revistas Científicas de la Universidad de Barcelona Universidad de Barcelona (UB) Recercat: Dipósit de la Recerca de Catalunya Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| بيانات النشر: | Universitat de Barcelona, 2020. |
| سنة النشر: | 2020 |
| مصطلحات موضوعية: | 90 - Arqueologia. Prehistòria, Galí, Neus, Necrologies, General Medicine, Obituaris, Classical philology, Filologia clàssica |
| الوصف: | El 6 de juliol del 2019, ara fa un any, va morir, a conseqüència d'un accident, Neus Galí Oromí.1 S'havia llicenciat en Filologia Clàssica (especialitat Llatí) a la Universitat de Barcelona el 1981, i doctorat en Filologia Clàssica, en aquesta mateixa Universitat, el 1998. Entre el 1992 i el 2014 va ésser professora a la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Nascuda en el si d'una família molt vinculada al món de l'art, la cultura i la pedagogia (era neta del pintor Francesc d'Assís Galí Fabra i parenta de Pompeu Fabra i del pedagog Alexandre Galí), la Neus tenia una personalitat polifacètica i un temperament entusiasta i creatiu. Potser el tret més característic de la seva personalitat intel·lectual era la pluralitat d'interessos i la capacitat per a combinar-los sense aparent dificultat. Va dedicar la tesina i la tesi doctoral a estudiar la gènesi i el desenvolupament del topos clàssic «Ut pictura poiesis». En la tria d'aquest argument s'hi combinaven l'interès per les qüestions artístiques vivíssim en ella al llarg d'aquells anys, fins i tot per motius personals i una visió de la cultura d'arrel profundament humanística, en el sentit més ple d'aquest noble terme, sempre tan fàcil de banalitzar. Va centrar la tesina, d'orientació més estrictament filològica, en el poeta Simònides de Ceos (ca. 556 aC - ca. 468), el creador, segons la tradició, de la famosa comparació entre poesia i pintura. Pel que fa a la tesi, va adoptar un to més assagístic i més filosòfic alhora; els dos qualificatius no resulten, en aquest cas, gens incompatibles, ben al contrari. L'espai més important hi era dedicat a l'estètica platònica; però també hi havia un apartat, especialment atractiu, sobre el sofista Gòrgias de Lentini (ca. 485 aC - ca. 380). |
| وصف الملف: | application/pdf |
| تدمد: | 2014-1386 |
| URL الوصول: | https://explore.openaire.eu/search/publication?articleId=doi_dedup___::7b8c2a9ae7186dc8a35a5f08f36b4a78 http://hdl.handle.net/2445/179463 |
| حقوق: | OPEN |
| رقم الأكسشن: | edsair.doi.dedup.....7b8c2a9ae7186dc8a35a5f08f36b4a78 |
| قاعدة البيانات: | OpenAIRE |
| تدمد: | 20141386 |
|---|