L’arquitectura catalana des dels inicis del modernisme català no es pot entendre sense parlar del maó. Des del moment en què es decideix deixar vist el mur d’obra de fàbrica de maó, l’arquitectura catalana es desvia cap a una nova identitat expressiva. Els arquitectes del que coneixem com a realisme català van ser els encarregats de construir el discurs que continua fins a l’època contemporània de l’ús del mur de maó vist a l’arquitectura. Així doncs, aquest treball comença a partir de la base que van establir els arquitectes d’aquella època per mitjà d’articles, llibres i publicacions, i de les obres on van aplicar els conceptes i les idees plantejades. Però abans d’entrar a analitzar les obres d’aquella època, es fa un pas enrere per entendre l’origen del maó vist a Catalunya a finals del segle XIX, amb la construcció de diferents fàbriques que buscaven la modernització tecnològica que tenia lloc arreu d’Europa. Seguidament, per poder veure com ha evolucionat l’ús del maó actualment, s’analitza per mitjà de tres obres construïdes a partir dels 2000 l’arquitectura que té lloc a les nostres ciutats avui dia, per poder extreure unes conclusions pel que fa a la intencionalitat que ha anat adquirint l’ús del maó al llarg dels anys.
