دورية أكاديمية

Paraguai: una nació pluricultural amb dues llengües oficials

التفاصيل البيبلوغرافية
العنوان: Paraguai: una nació pluricultural amb dues llengües oficials
Alternate Title: Paraguay: a Pluricultural Nation with Two Official Languages
Alternate Title: Paraguay: una nación pluricultural con dos lenguas oficiales
المؤلفون: Verón, Miguel Ángel
المصدر: Revista de Llengua i Dret; Núm. 67, juny de 2017; p. 106-128
Publication Status: published
بيانات النشر: Revista de Llengua i Dret, 2017.
سنة النشر: 2017
مصطلحات موضوعية: Paraguai, llengües oficials i nacionals., Paraguay, official and national languages, linguistic policy and planning., lenguas oficiales y nacionales, política y planificación lingüísticas.
الوصف: Aquest article tracta de la situació lingüística del Paraguai, país ubicat en el centre d'Amèrica del Sud. En aquest s'aborda la complexa realitat lingüística de la nació guaraní. Les terres que comprèn l'actual Paraguai, igual com tot el continent americà, han estat des de temps immemorials un verger lingüístic, però des de l'arribada dels conquistadors europeus, fa 500 anys, la diversitat lingüística ha estat atacada i negada. A causa de factors històrics, el guaraní va sobreviure i es va imposar com la llengua única al país. Durant la conquesta i la colonització i una centúria després de la independència nacional, aconseguida el 1811, aquesta nació va seguir sent en gran manera monolingüe guaraní.La Constitució Nacional de 1992 va oficialitzar el guaraní juntament amb elcastellà, i va reconèixer els altres idiomes indígenes com a part del patrimoni cultural de la nació. Des del 2010, el país compta amb una Llei de llengües que reglamenta la Constitució Nacional. Aquesta llei va crear la Secretaria de Polítiques Lingüístiques i l'Acadèmia de la Llengua Guaraní; la primera funciona des de l'any 2011; i la segona, des del 2012. El sistema educatiu, almenys en teoria, és bilingüe guaraní-castellà.Malgrat les importants conquestes en el camp de la legislació, a la pràctica els avenços per a la normalització de l'ús del guaraní, com a llengua oficial, són molt lents, a causa de les rèmores del colonialisme cultural i lingüístic, amb arrels profundes en l'imaginari col·lectiu, i a la resistència de la seva normalització en l'Estat.Elaborar i aplicar plans i projectes per superar la ideologia unilinguista adversa a la diversitat lingüística, com els usos i els costums amb arrels històriques, continuen sent els desafiaments més importants per al país, a fi de normalitzar l'ús oral i escrit de la llengua guaraní en els tres poders de l'Estat i en tots els àmbits d'interacció social, tal com estableix la Llei de llengües, i garantir als diferents pobles indígenes el dret de viure en la seva llengua pròpia.
This article examines the linguistic situation in Paraguay, a country situated in the middle of South America. The article looks at the complex linguistic reality of the Guaraní nation. As in the rest of the American continent, the lands that make up modern-day Paraguay have been a linguistic hothouse since time immemorial, but linguistic diversity has found itself under attack and has been denied since the arrival of the European conquistadores 500 years ago. Guaraní was able to survive because of historical factors and established itself as the only language in the country. During the conquest and colonisation, and a century after national independence was achieved in 1811, this nation is still, to a large extent, a monolingual (Guaraní) one.The National Constitution of 1992 made Guaraní an official language together with Spanish, and it recognised the other indigenous languages as part of the nation’s cultural heritage. Since 2010, the country has had a Language Act, which is regulated by the National Constitution. This law created the Ministry of Linguistic Policies and the Academy of the Guaraní Language; the former has been operative since 2011, and the second since 2012. The educational system is bilingual (Guaraní-Spanish), at least theoretically.Notwithstanding the significant victories obtained within the field of legislation, in practice, the progress made in normalising the use of Guaraní as an official language has been very slow due to hindrances linked to cultural and linguistic colonialism that are deep rooted in the collective imagination, and also because of a resistance to the normalisation of the language within the State.Drawing up and implementing plans and projects to overcome a monolingual ideology that is adverse to linguistic diversity, such as uses and customs with historical roots, remains the most important challenge for the country with regard to normalising the oral and written use of the Guaraní language in the three powers of the State and in all areas of social interaction, as established in the Languages Act, and also with regard to guaranteeing the right of the various indigenous peoples to live their lives through their own language.
Este artículo trata de la situación lingüística de Paraguay, país ubicado en el centro de América del Sur. En él se aborda la compleja realidad lingüística de la nación guaraní. Las tierras que comprende el actual Paraguay, al igual que todo el continente americano, han sido desde tiempos inmemoriales un vergel lingüístico, pero desde la llegada de los conquistadores europeos, hace 500 años, la diversidad lingüística ha sido atacada y negada. Debido a factores históricos, el guaraní sobrevivió y se impuso como la lengua única en el país. Durante la conquista y la colonización y una centuria después de la independencia nacional, lograda en 1811, esta nación siguió siendo en gran medida monolingüe guaraní.La Constitución Nacional de 1992 oficializó el guaraní junto al castellano, y reconoció los demás idiomas indígenas como parte del patrimonio cultural de la nación. Desde el 2010, el país cuenta con una Ley de Lenguas que reglamenta la Constitución Nacional. Esta ley creó la Secretaría de Políticas Lingüísticas y la Academia de la Lengua Guaraní; la primera funciona desde el año 2011; y la segunda, desde el 2012. El sistema educativo, por lo menos en teoría, es bilingüe guaraní-castellano.Pese a las importantes conquistas en el campo de la legislación, en la práctica los avances para la normalización del uso del guaraní, como lengua oficial, son muy lentos, debido a las rémoras del colonialismo cultural y lingüístico, con raíces profundas en el imaginario colectivo, y a la resistencia de su normalización en el Estado.Elaborar y aplicar planes y proyectos para superar la ideología unilingüista adversa a la diversidad lingüística, como los usos y las costumbres con raíces históricas, siguen siendo los desafíos más importantes para el país, con el fin de normalizar el uso oral y escrito de la lengua guaraní en los tres poderes del Estado y en todos los ámbitos de interacción social, tal como establece la Ley de Lenguas, y garantizar a los diferentes pueblos indígenas el derecho de vivir en su lengua propia.
نوع الوثيقة: article
وصف الملف: application/pdf; text/html; application/epub+zip
اللغة: Spanish; Castilian
تدمد: 2013-1453
0212-5056
Relation: https://www.raco.cat/index.php/RLD/article/view/329941/420657; https://www.raco.cat/index.php/RLD/article/view/329941/420658; https://www.raco.cat/index.php/RLD/article/view/329941/420659
URL الوصول: https://www.raco.cat/index.php/RLD/article/view/329941
رقم الأكسشن: edsrac.329941
قاعدة البيانات: RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)