دورية أكاديمية

Democracia, Racionalidad y Educación. La polémica de Dewey-Hutchins en ocasión de The Higher Learning in America

التفاصيل البيبلوغرافية
العنوان: Democracia, Racionalidad y Educación. La polémica de Dewey-Hutchins en ocasión de The Higher Learning in America
Alternate Title: Democracy, rationality and education: the Dewey-Hutchins controversy around The Higher Learning in America
Alternate Title: Democràcia, Racionalitat i Educació. La polèmica Dewey- Hutchins en ocasió de The Higher Learning in America
Alternate Title: Démocratie, rationalité et éducation. La polémique Dewey-Hutchins lors de la publication de The Higher Learning in America
المؤلفون: Pascual Martín, Àngel
المصدر: Temps d'Educació; 2017: Núm.: 53; p. 227-244
Publication Status: published
بيانات النشر: Universitat de Barcelona, 2017.
سنة النشر: 2017
مصطلحات موضوعية: Dewey, Hutchins, educación liberal, Formación Profesional, universidad, experiencia, intelecto, liberal education, vocational training, university, experience, intellect, educació liberal, Formació Professional, universitat, experiència, intel·lecte, éducation libérale, formation professionnelle, université, expérience
الوصف: En 1936 Robert Maynard Hutchins publicaba The Higher Learning in America con la voluntad de justificar un programa de reformas para la universidad americana que pudiera sobreponerse a la confusión existente sobre la misión de la educación superior. El programa, que se desarrolló durante la Presidencia de Hutchins en la Universidad de Chicago [(]1929-1950), concentraba el espíritu del General Education Movement, un movimiento para la renovación de la educación liberal que se había ido forjando contra las innovaciones a las que se habría sometido la educación desde finales del siglo XIX, y de las que en buena parte era responsable la obra de John Dewey y de la Progressive School. Al mismo tiempo, como demuestra Democracy and Education [(]1916) entre otros, Dewey habría puesto en entredicho los principios de la educación liberal para antidemocráticos, iliberales, científicamente superados y socialmente improductivos, y los habría considerado uno de los principales escollos para la reconstrucción progresista de la educación y la sociedad. A la publicación de The Higher Learning in America, la recepción crítica de Dewey provocó un debate público entre los dos personajes, que, simplificando, remarcaría la figura de la escuela progresista y la escuela tradicional un debate que se concentró básicamente en lo que Dewey vendría a interpretar como el problema fundamental de la educación: cómo accede el hombre a conocer, cuáles son los principios en que descansa este conocimiento y qué nexo se establece entre el conocimiento y la vida práctica.
In 1936, Robert Maynard Hutchins published The Higher Learning in America with the aim of defending an American university reform programme intended to overcome the confusion existing around the mission of higher education in the USA. Rolled out during the years Hutchins was president and chancellor of the University of Chicago [(]1929–1950), the programme reflected the spirit of the General Education Movement promoting the renewal of liberal education. This movement had been gaining strength against the innovations which education had experienced since the late 19th century and for which the work of John Dewey and the Progressive School had largely been responsible. At the time and as books like Dewey’s own Democracy and Education [(]1916) demonstrated, the Dewey school questioned the principles of liberal education, calling them antidemocratic, intolerant, scientifically surmounted and socially unproductive. Dewey considered them one of the main obstacles to the progressive rebuilding of education and society. When The Higher Learning in America was published, its critical reception led to a public debate between Dewey and Hutchins who, in simple terms, defended the progressive school and the traditional school, respectively. The debate was basically reduced to what Dewey would interpret as the fundamental problem of education: how does man access knowledge, what are the principles upon which this knowledge rests and what link is established between knowledge and practical life?
El 1936 Robert Maynard Hutchins publicava The Higher Learning in America amb la voluntat de justificar un programa de reformes per la universitat americana que pogués sobreposar-se a la confusió existent sobre la missió de l’educació superior. El programa, que es desplegà durant la Presidència de Hutchins a la Universitat de Chicago [(]1929-1950), concentrava l’esperit del General Education Movement, un moviment per la renovació de l’educació liberal que s’havia anat forjant contra les innovacions a què s’hauria sotmès l’educació des de finals del segle XIX, i de les que en bona part n’era responsable l’obra de John Dewey i de la Progressive School. Al seu temps, com demostra Democracy and Education [(]1916) entre d’altres, Dewey hauria posat en entredit els principis de l’educació liberal per antidemocràtics, il·liberals, científicament superats i socialment improductius, i els hauria considerat un dels principals esculls per la reconstrucció progressista de l’educació i la societat. A la publicació de The Higher Learning in America, la recepció crítica de Dewey provocà un debat públic entre els dos personatges, que, simplificant, farien figura de l’escola progressista i l’escola tradicional un debat que es concentrà bàsicament en el que Dewey vindria a interpretar com el problema fonamental de l’educació: com accedeix l’home a conèixer, quins són els principis en què descansa aquest coneixement i quin lligam s’estableix entre el coneixement i la vida pràctica.
En 1936, Robert Maynard Hutchins publiait The Higher Learning in America, un ouvrage sur l’enseignement supérieur américain, dans le but de justifier un programme de réformes pour l’université américaine capable de lever la confusion qui existait autour de la mission de l’enseignement supérieur. Mis en oeuvre sous la présidence de Hutchins à l’université de Chicago [(]1929-1950), ce programme distillait l’esprit du General Education Movement, un mouvement en faveur de la réforme de l’éducation libérale qui s’était développé pour lutter contre les innovations auxquelles l’éducation était soumise depuis la fin du XIXe siècle, et dont l’oeuvre de John Dewey et de la Progressive School était en grande partie responsable. À son époque, comme le démontre Democracy and Education [(]1916) entre autres, Dewey avait remis en cause les principes soi-disant anti-démocratiques, non libéraux, scientifiquement dépassés et socialement improductifs de l’éducation libérale, qu’il considérait comme l’un des principaux obstacles à la reconstruction progressiste de l’éducation et de la société. Lors de sa publication, la réception critique de The Higher Learning in America par Dewey provoquera un débat public entre les deux personnages ou, en d’autres mots, entre l’école progressiste et l’école traditionnelle. Ce débat était principalement centré sur ce que Dewey finirait par interpréter comme étant le problème fondamental de l’éducation, à savoir comment l’homme accède à la connaissance, quels sont les principes sur lesquels repose cette connaissance et quel lien s’établit entre la connaissance et la vie pratique.
نوع الوثيقة: article
وصف الملف: application/pdf
اللغة: Catalan; Valencian
تدمد: 2014-7627
0214-7351
Relation: https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/331989/422760
URL الوصول: https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/331989
حقوق: A partir del núm. 49 de 2015 Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No ComercialAnteriorment, Temps d'Educació, utilitzava una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial- Sense obra derivada
رقم الأكسشن: edsrac.331989
قاعدة البيانات: RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert)