Aquest article compara la trajectòria de la Història Pública espanyola recent sobre la Guerra Civil i el franquisme amb la d’altres països europeus respecte de les seves pròpies guerres civils i els seus períodes de violència política. En tots aquests casos explora com la narració destinada al públic d’aquestes ‘històries difícils’ s’ha vist mediatitzada per conceptes nacionalistes lligats als interessos d’Estat. Per a l’elaboració d’aquest estudi, aquest article ha utilitzat una base de dades sobre museus i llocs de memòria creada pels autors. Això els ha permès fer una anàlisi qualitativai quantitativa dels temes que s’aborden i d’aquells que s’eviten o apareixen infrarepresentats a la Història Pública. Entre aquests últims temes es troben aquells vinculats a la violència colonial de les democràcies europees i el tractament de les minories. L’article conclou que hi ha elements comuns a la Història Pública europea dels quals Espanya participa i que, sorprenentment, de vegades van compartir democràcies i dictadures.
