Temps i espais de memòria. Revista digital del Memorial Democràtic; Núm. 07 (2022): Migracions interiors i exteriors a Catalunya durant el franquisme; 31-39
Aquest és l’estudi d’un procés migratori des d’un poble granadí fins a Sabadell en les primeres dècades de la segona meitat del segle xx, en què s’han usat les fonts orals com a primordials. Se sosté que la immigració dels pioners dels anys cinquanta és un fet col·lectiu dels camperols andalusos, que no va tenir una causa exclusivament econòmica, sinó que va ser una conseqüència indirecta del resultat de la Guerra Civil.Quan van arribar a Sabadell, les persones i les famílies es van hostatjar, primer, en coves i barraques; més endavant, en cases precàries que sovint havien construït elles mateixes; fins que, amb molta feina i diverses lluites, van aconseguir uns habitatges i uns barris més dignes. Amb els anys, es van anar assolint les expectatives, va millorar la situació precària dels primers temps, i es va assolir la consciència de pertinença i possessió d’un espai més ampli que el del barri o la ciutat. Mig segle després ens preguntem quines semblances hi ha entre aquell procés i les immigracions actuals, i sobre l’objectiu, la lluita o les reivindicacions que ajuden a unir la nova gent, que ara prové de diversos països, amb la que ja està establerta al país.
