Para finales del siglo XVI, Japón y Filipinas establecieron las primeras relaciones diplomático-comerciales, y durante la era Keichō (1596-1615) se planteó el intento de una cooperación entre Madrid y el gobierno de Tokugawa Ieyasu (1598-1616). Esto permitió a los españoles impulsar el trato comercial con Japón favoreciendo la penetración de los misioneros. En esta tesis se detallan las distintas fases del proceso de relaciones diplomático-comerciales y misionales en el contexto de las transformaciones internas de Japón y de sus ambiciones de proyección regional asiática, al margen del sinocentrismo Ming. Se analiza asimismo el contexto de las limitaciones institucionales y legales a la expansión del archipiélago filipino y los distintos factores que condujeron al fracaso de la cooperación hispano-japonesa y a la progresiva desaparición de todo rastro de contactos formales con Japón en el marco de su general política aislacionista adoptada en la tercera década del siglo XVII.
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
