رسالة جامعية

Desenvolupament i aplicació a l'estudi de reaccions pericícliques d'un mètode biconfiguracional de camp autocoherent

التفاصيل البيبلوغرافية
العنوان: Desenvolupament i aplicació a l'estudi de reaccions pericícliques d'un mètode biconfiguracional de camp autocoherent
المؤلفون: Bofill i Villà, Josep M.
المساهمون: University/Department: Universitat de Barcelona. Departament de Química Orgànica
مرشدي الرسالة: Olivella Nello, Santiago
المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
بيانات النشر: Universitat de Barcelona, 1987.
سنة النشر: 1987
وصف مادي: 382 p.
مصطلحات موضوعية: Estructura molecular, Molecular structure, Reaccions químiques, Reacciones químicas, Chemical reactions, Ciències Experimentals i Matemàtiques
الوصف: Algunes reaccions pericícliques són prohibides en el sentit de les regles de Woodward I Hoffmann. Aquestes reaccions no es poden estudiar mitjançant una funció d’ona formada per una sola configuració, sinó amb funcions d’ona que són combinació lineal de varies configuracions. A la present Tesi s’ha emprat la funció formada per dos configuracions, diferint entre ambdues en un orbital molecular doblement ocupat. La dificultat que sorgeix és com calcular l’energia electrònica mínima per aquest tipus de funció d’ona aplicant el mètode variacional, doncs s’obtenen un tipus d’equacions d’Euler d’alta complexitat I, en general, de difícil solució. Aquest problema s’ha solventat emprant l’algoritme de les Transformacions Elementals de Jacobi, sobre parelles d’orbitals moleculars, proposat per Carbó i col., però amb la variant consistent en què després de cada transformació elemental, no es recalculen les integrals moleculars, com havien proposat els seus autors, sinó la nova matriu densitat. Ja que la finalitat del treball és observar mecanismes de reacció, implicant això la localització i caracterització de punts estacionaris de hipersuperficies d’energia potencial, s’ha fet una revisió de dos mètodes tradicionals emprats per calcular les derivades primers i segons de l’energia respecte els paràmetres geomètrics moleculars, és a dir, per diferenciació numèrica i per diferenciació analítica. S’observà que pel cas de les derivades primeres, és més avantatjós fer-ho analíticament, però pel cas de les derivades segones, tot I que no es va programar, per la simple observació de la seva expressió, es conclou que és més avantatjós fer-ho per diferències finites.
نوع الوثيقة: Dissertation/Thesis
وصف الملف: application/pdf
اللغة: Catalan; Valencian
URL الوصول: http://hdl.handle.net/10803/665688
حقوق: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
رقم الأكسشن: edstdx.10803.665688
قاعدة البيانات: TDX